DÉNIA, UNA FINESTRA A LA MEDITERRÀNIA

En els últims anys, estudis i seguiments desenvolupats davant del nostre litoral, demostren que Dénia és un lloc estratègic per al pas de cetacis i aus marines. La situació geogràfica, unida a altres factors, fan que siga un punt d’observació únic en la costa valenciana. Dofins, balenes i infinitat d’aus marines, passen molt a prop de les nostres platges.

Un espectacle meravellós per a gaudir, no sols a bord de les embarcacions que naveguen per aquestes aigües, sinó també des de costa. Des d’aquest enclavament, vosté pot veure entre altres, les espècies que en aquest panell apareixen.

En cas de veure alguna espècie, li agrairíem que ens enviara les dades al correu següent: deniamar@ayto-denia.es. Estarà col•laborant amb el seguiment i estudi d’aquestes meravelloses criatures i ajudant a la seu conservació.

Les aus marines de les Rotes i la reserva marina del cap de Sant Antoni

Les aus marines són freqüents a la costa de Dénia i a la reserva marina del cap de Sant Antoni.
A l’hivern és fàcil observar el mascarell (Morus bassanus), el cauet (Alca torda) i diferents espècies de baldrigues, com la cendrosa (Calonectris diomedea), la qual només s’apropa a terra per niar i, acabat el període de cria, migra a l’Atlàntic fins el mes de març. La balear (Puffinus mauretanicus) és un endemisme de les Illes, la major colònia de cria de la qual es troba a Formentera. Totes dues espècies es concentren en gran nombre, formant les anomenades “basses”, on es poden veure centenars d’exemplars, fenomen fàcil d’observar amb freqüència davant de la costa sud de Dénia.

Els penya-segats són el lloc on viuen dues espècies de corbs marins, la més gran, la corba marina (Phalacrocorax carbo), hivernant i cada dia més nombrosa. Aquesta espècie pesca durant el dia al llarg dels 20 quilòmetres de la costa de Dénia, i es concentra per a dormir al litoral de les Rotes i als penya-segats. El corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis subsp. desmarestii) és una espècie resident i nidificant des de l’any 2006. Actualment la seua població nidificant es compon de 19 parelles, i per tant és la colònia més nombrosa de tota la Comunitat Valenciana. El seu període reproductor comença al mes de desembre i s’estén fins al mes de maig.

Gavinot (Larus michahellis), espècie oportunista, és cada dia més abundant. Aprofita les deixalles humanes i ja cria en colònies en bona part de la costa, al castell de Dénia i en diferents edificis de la ciutat. És presa d’una parella de brúfols (Bubo bubo) que viu als penya-segats. Aquesta espècie fa niu a les coves i cingles més alts, prop del cap de Sant Antoni. Altres gavines, com la corsa (Larus audouinii), espècie exclusiva de la Mediterrània, és més menuda que el gavinot, té el bec de color roig i les potes grises. Bona part dels exemplars migren al nord d’Àfrica durant l’hivern. La vulgar (Larus ridibundus), possiblement la més abundant de totes les espècies de la zona, s’observa principalment a la tardor i a l’hivern. Presenta al llarg de l’any dos plomatges, l’hivernal, amb una taca negra darrere de l’ull i el nupcial, a partir del mes de març, amb el cap completament negre.

Falcó (Falco peregrinus) aprofita l’abundància de preses ornítiques per a traure endavant els seus polls. Només caça a l’aire, després d’un espectacular picat a gran velocitat. Cria als cingles i penya-segats. Una de les seues preses és el corbellot (Apus apus), espècie que arriba durant el mes de febrer i torna a l’Àfrica a finals d’agost. Només toca terra durant el període de cria, i dorm per la nit a l’aire. Té una important colònia de cria a la Cova Tallada.

Una altra espècie de falcó, el de la reina (Falco eleonorae), encara que no cria a la zona, es desplaça en especial a la primavera, des de la veïna Eivissa, per tal d’alimentar-se de les aus que vénen de terres africanes durant el pas migratori prenupcial.

Solitari (Monticola solitarius) és una au resident a la zona, els mascles són de color blau intens. S’alimenta d’insectes i xicotets vertebrats, com les sargantanes.

Des de l’any 2009 habita una nova espècie que havia desaparegut a la dècada dels 80 del passat segle. Es conserva encara l’antiga plataforma de cria ubicada en un xicotet cingle de la costa. Es tracta de l’àguila pescadora (Pandion haliaetus), la qual es pot observar durant quasi tots els mesos de l’any, encara que és més fàcil d’observar a partir de la segona quinzena d’agost fins al mes de març. Possiblement es tracta d’individus provinents del centre i nord d’Europa.

Agró blau (Ardea cinerea). Es presenta a la zona a partir del mes d’octubre.
Busca llocs amb aigües tranquil•les, on espera pacientment les seues preses, a les quals caça amb el seu potent bec amb forma d’arpó.
Torna a les àrees de cria a partir d’abril.

Xatrac (Sterna sandvicensis). Està present durant tot l’any, sent l’época de la tardor i l’hivern, la que més presencia te en la zona.
Observa les seues preses des de una altura d’uns 10 metres aproximadament, per a posteriorment llançar-se en picat i capturar-les.

Aguila calçada (Hieraetus pennatus), és freqüent veure aquesta espècie en època migratòria. Tant al post-nupcial, d’agost a setembre, com a la tornada dels seus quarters africans, als mesos de març i abril.
Viatja en grups d’uns 15 o 20 ejemplars.

La costa de les Rotes i el cap de Sant Antoni és una àrea de pas migratori molt important. Sobretot a partir del mes de setembre i fins la meitat de març, algunes de les espècies anomenades abans (el mascarell i el cauet) vénen des de les seues colònies de cria situades al nord d’Europa (Islàndia, Gran Bretanya, Irlanda…) a passar els mesos de la tardor i l’hivern fugint de les tempestes i el mal temps de l’Atlàntic nord.

Cetacis i tortugues davant de la nostra costa

Dofí mular (Tursiops truncatus)
Aquest dofí es pot albirar en qualsevol època de l’any, molt prop de la costa.
Es sol veure en grups d’entre 4 i 8 individus, encara que en ocasions poden ser molt nombrosos. És fàcil observar cries en els grups.
És el més gran dels dofins, amb una longitud d’entre 1,5 i 4 metres.

Dofí llistat (Stenella coeruleoalba)
Aquesta espècie és la més nombrosa al Mediterrani. Sol trobar-se en aigües més profundes i separades de costa. Curiosament cada vegada és més freqüent veure’l davant les costes de Dénia. És més menut que el mular i pot diferenciar-se fàcilment de l’altra espècie per la grandària i la coloració.
La longitud màxima que poden arribar a mesurar està sobre els 2,5 metres.
Sol anar en grans grups (25/50). Es molt fàcil albirar-los botant i navegant davant la proa de les embarcacions.

 

 

Rorcual comú (Balaenoptera physalus)
És la segon balena més gran del món, pot mesurar entre 18 i 24 metres, tan sols superada per la balena blava (també de la família dels rorquals) que arriba fins als 30 metres.
Des de maig a setembre es poden veure davant de la nostra costa a una distància d’entre 400 i 1.000 metres de la platja.
Podem veure un individu soles o grups de fins a 8 exemplars o més.
Normalment naveguen en direcció sud. Baixen de la Mar de Ligúria, on pugen tots els anys per a menjar i reproduir-se.

 

Cap d’olla negre (Globicephala melas)
Conegut també com a balena pilot.
Grandària: fins als 6 metres
Època de pas: tot l’any
Distància de la costa: a partir de 150 metres
Grups: de 3 fins a 50 individus aprox.

Cap d’olla gris (Grampus griseus)
Grandària: poc menys de 4 metres
Època de pas: tot l’any
Distància de la costa: a partir de 300 metres
Grups: de 2 fins a 50 aprox.

Catxalot (Physeter macrocephalus)
És l’animal amb el cervell més gran que existeix.
Grandària: fins a 18 metres
Època de pas: tot l’any
Distància de la costa: a partir de 500 metres
Grups: d’1 fins a 5 o més

Balena geperuda (Megaptera novaeangliae)
Aquesta balena no és habitual al Mediterrani.
Però en comptades ocasions s’ha vist, i una d’aquestes va ser davant del nostre litoral. Va ser al setembre de 2009 quan el Servei Ambiental Marí va estar navegant aproximadament una hora i mitja amb dos exemplars i una cria, els quals feien bots espectaculars davant l’embarcació, així com mostra la fotografia.
Grandària: fins a 19 metres
Grups: d’1 a 3

Tortuga bova (Caretta caretta)
La més present en la mar Mediterrània.

 

Tortuga llaüt (Dermochelys coriacea)
Aquesta espècie és la més gran de les tortugues marines.
Pot arribar fins als 2 metres de longitud i el seu pes mitjà està entre els 300 i els 600 quilos.

Bot / peix lluna (Mola mola)
Té la forma circular i dorm en superfície, deixant-se portar pels corrents.
Grandària: fins a 1,5 metres de diàmetre
Època: tot l’any, però sobretot de març fins a maig
Distància de la costa: a partir de 50 metres
Grups: d’1 fins a 10 aprox.